La Família // Anímic

CONTRACTACIÓ OBERTA

No hi ha dubte que el nou moviment d'Anímic serà interpretat per alguns com un atemptat contra la relació de lleialtat entre la banda i els seus seguidors... Mentre que la gran majoria l'interpretarà com el que realment és: una oportunitat d'or per renovar vots de fidelitat amb una formació capaç de trencar la baralla fins i tot després de l'esprint que van suposar els seus dos últims àlbums, "Hannah" i "Hannibal".

La qüestió està sobre la taula: el nou disc d'Anímic, "Skin", és un canvi, una floreta, una transformació. Però és una d'aquestes mutacions en les que tant és que (gairebé) no puguis reconèixer el cos, perquè l'ànima et parla tan alt i clar des de l'interior de la carn que al final això és el que compta. El més fàcil seria dir que s'han passat a l'electrònica i que ja no queda res dels Anímic que tan fàcil resultava imaginar com un grup tocant en el clar lluminós d'un bosc a rebentar de poderosos verds i aires frescos...Però això seria simplificar massa les coses. Amb els seus dos últims àlbums, la banda ja ens havia convidat a endinsar-nos en les parts més fosques del bosc, allà on el dia donava pas a la nit, l'aire feia olor d’amenaça i el verd es transformava en un negre que bategava al so d’un cor potent, urgent, amb mil cares. A "Skin", simplement, segueixen explorant aquestes mateixes ombres però amb una llanterna que emet una llum nova i sorprenent. La màgia segueix present en l'àlbum com sempre ha estat present en tot el que ha editat la banda. Com explicar, sinó, aquesta inexplicable però deliciosa sensació d'estar escoltant Anímic per molt que el cap t'estigui dient que això sona a les antípodes del que era (i hauria de ser)?

Es podria rastrejar aquest nou so en ambientacions de cançons llunyanes com "Kent Forest" o en atacs bel·ligerants com el de la impactant "Shoot'em Up" que tancava "Hannibal" com un enfilall de trets de metralleta. Però qui necessita rastrejar el passat quan et trobes davant d'un present i un futur que brilla amb un fulgor tan furiós?

A "Skin" hi punyalades de pur techno elèctric i electrificat sobre el cos encara calent del que una vegada va ser la banda. Així sonen, per exemple, "TV" i "Glass". Però el que realment abunda a l'àlbum és l'alternança entre carícia i cop, entre atraure't per seduir-te i allunyar-te per seduir-te encara més, per crear aquesta dependència que només sentim quan el que desitgem ens és vedat. Així funcionen "Inhuman", "Slave" o el grand finale amb tocs industrials de la impactant "Whales". I fins i tot hi ha moments per llepar-se les ferides i reposar l'ànima, com "Silence" o aquesta "Hidden" que podria convertir-se en el millor ganxo per aquells que encara observin el canvi, la floreta, la transformació d'Anímic des de la desconfiança. Perquè tornem al principi: la fidelitat és un valor ambigu i complex, però quan supera proves de foc com aquesta, saps que durarà fins al final dels teus dies.

Raül de Tena - Desembre del 2016

Propers concerts
Dissabte 01/07 @ 02:30 a (Vilanova i la Geltrú)
Vida festival, + Devendra Banhart, Fleet Foxes...

Més informació a la web oficial: www.animicmusic.com

lizardqueen music by Èxits - Produccions & Management
+34 934 073 838 // +34 686 139 695
cat / esp / eng